l'Ètica i Moral
Etica
L’ètica és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L'estudi de l'ètica està subdividit en diferents temes, entre els quals destaquen: la teoria del valor, la metamètica, la teoria de la conducta i l'ètica aplicada. El dilema sobre com s'ha d'actuar sorgeix de l'existència de la llibertat de l'ésser humà, a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls, tot i que alguns filòsofs i biòlegs creuen que hi ha una continuïtat evolutiva entre els animals i els humans que difumina aquesta separació taxativa també en l'àmbit de l'ètica.
Moral
La moral és un conjunt de normes, valors i creences existents i acceptades en una societat que serveixen de model de conducta i valoració per establir el que està bé o està malament.Moral és també un estat d'ànim d'una persona o un grup de persones. Habitualment es fa servir amb un significat positiu d'ànim o confiança en les capacitats per aconseguir un objectiu, que també pot tenir un sentit negatiu.
Característiques de l'ètica cristiana
- La llei natural estableix que hem de fer i buscar el bé, i que hem d'evitar el mal.
- La llei natural és l'ordre imposat per Déu. El millor no es basa en la raó, sinó en la voluntat de Déu.
- El compliment de la llei natural ens acosta a Déu, en la contemplació resideix la veritable felicitat.
- La voluntat humana està sotmesa a tres ordres. En primer lloc a l'ordre de la seva pròpia raó, en segon lloc a les ordres del govern humà, sigui espiritual o temporal, i en tercer lloc està sotmesa a l'ordre universal al govern de Déu.
Relació entre la ètica i la moral
L'ètica és la disciplina que estableix sobre que es funden les normes morals, o sigui perquè ens comportem com ho fem, l'ètica és la que ens diu si alguna cosa està bé o malament depenent de la nostra pròpia opinió i dels éssers propers que ens envolten, mentre que la moral són la normes que regeixen la nostra conducta, millor dit és el nostre comportament.
Dilema moral
Un dilema moral és una narració breu en la qual es planteja una situació problemàtica que presenta un conflicte de valors, ja que el problema moral que exposen té diverses solucions possibles que entren en conflicte unes amb les altres. Aquesta dificultat per triar una conducta obliga a un raonament moral sobre els valors que estan en joc, exigint una reflexió sobre el grau d'importància que donem als nostres valor.
Diferència entre moral, immoral i amoral
Immoral és un adjectiu que s'utilitza per nomenar a aquell o allò que s'oposa a la moral. La moral, per la seva banda, està formada pel conjunt dels valors, els costums, les creences i les normes d'una persona o d'una comunitat.
El immoral, per tant, és allò que s'allunya dels bons costums o de les accions que són considerades com a correctes. S'espera que les persones respectin una mena de guia de convivència i actuació que estigui regida per la moral: quan s'aparten dels seus postulats, incorren en comportaments immorals.
Juan 15:12-13
Joan 15: 12-13
12 I aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, com jo us he estimat. 13 Ningú no té un amor més gran que el donar la vida pels seus amics.
Lluc 10: 25-42
Paràbola del bon samarità
25 En això es va presentar un expert en la llei i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
Mestre, què he de fer per a posseir la vida eterna?
26 Jesús va replicar:
-Què està escrit en la Llei? Com la interpretes tu?
27 Com a resposta l'home va citar:
- "Estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tot el pensament, amb totes les forces i amb tot el pensament", [a] i: "Estima el teu proïsme com a tu mateix". [B]
28 -Bé contestat -va dir Jesús-. Fes això i viuràs.
29 Però ell volia justificar-se, així que li va preguntar a Jesús:
-I qui és el meu proïsme?
30 Jesús va respondre:
-Bajaba un home de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns lladres. Li van treure la roba, el van colpejar i van marxar, deixant-lo mig mort. 31 Resulta que viatjava pel mateix camí un sacerdot qui, en veure-ho, es va desviar i va seguir de llarg. 32 Així també va arribar a aquell lloc un levita i, al veure-ho, es va desviar i va seguir de llarg. 33 Però un samarità que anava de viatge va arribar on era l'home i, veient-lo, es va compadir d'ell. 34 Es va acostar, li va curar les ferides amb vi i oli, i les hi va embenar. Després el pujà sobre la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un allotjament i se'n va ocupar. 35 L'endemà, va treure dues monedes de plata [c] i les hi va donar a l'amo de l'allotjament. "Cuídemelo li va dir, i el que gasti vostè de més, l'hi pagaré quan jo torni". 36 Quin d'aquests tres penses que va demostrar ser el proïsme de qui va caure en mans dels lladres?
37 -El que es va compadir d'ell -va contestar l'expert en la llei.
-Camina llavors i tu fes igual -va concloure Jesús.
A casa de Marta i Maria
38 Mentre anava de camí amb els seus deixebles, Jesús va entrar en un poble, i una dona que es deia Marta a casa seva. 39 Una germana d'ella es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava el que ell deia. 40 Marta, per la seva banda, se sentia aclaparada perquè tenia molt a fer. Així que es va acostar a ell i li va dir:
-Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat servint sola? ¡Digues-li que m'ajudi!
41 -Marta, Marta -li va contestar Jesús-, estàs inquieta i preocupada per moltes coses, 42 però només una de necessària. [D] Maria ha escollit la millor, i ningú li serà pas presa.
