Moralitat

MORALITAT EN LES PERSONES

L'estudi de la moral és una cosa que constantment està generant dilemes, dubtes i teories.

Pràcticament totes les persones s'han preguntat en algun moment sobre el que està bé i el que no ho està, sobre quin és la millor manera en què ordenar les prioritats per arribar a ser una bona persona, o fins i tot sobre el mateix significat de la paraula "moral". No obstant això, molts menys s'han proposat estudiar no ja el que és el bé, el mal, l'ètica i la moral, sinó la manera en què pensem en aquestes idees.

Si el primer és tasca dels filòsofs, el segon entra de ple en el terreny de la psicologia, en què destaca la teoria del desenvolupament moral de Lawrence Kohlberg.

3 NIVELLS DE MORALITAT

1. Preconvencional→ Que esta bé i que no ? L'individu no sap aquests conceptes venen de fora, no robis !
2. Convencional→ Patró socialment compartit. Tenim interioritzat el que esta bé o el que esta malament.
3. Postconvencional→ Tu tens interioritzat el que esta be i malament, però tu estas pel damunt. 

ELS ESTADIS DE LA MORAL

1. Egocentrisme:                                                                                                                   La llei moral és imposada a la persona per altres, des de fora.                       Correspon als cinc o sis primers anys de vida.                                                                           
2. Individualisme:                                                                                                                Comença cap als 6 anys, quan els nens i nenes descobeixen les normes del joc.         També es regia per la ''llei de talió''.                                                                             ''El tracto com tu em tractes''.                                                                                      Em aquest estadi pot haver-hi venjança però no agressió capritxosa i gratuita.                      
3. Gregorisme:                                                                                                                     Coincideix normalment amb l'adolescencia.                                                                   Hi ha un fort desig d'agradar, de ser acceptal i la necessitat de pertànyer a un grup que ja no és només la família.                                                                                     ''Faig el que esperes de mi, perquè vull que m'acceptis, que m'estimis''.                                                        
4. Comunitarisme:                                                                                                       Aqui Comença l'autonomia moral: la persona que arriba a quest estadi és moralment un adult.                                                                                                                         Un es fa responsable d'allò a què s'ha compromès.                                                     Fa en bé i evita el mal, però no per la por, ni per agradar als altres, sino perquè s'ha compromès amb si mateix.                                                                                                                                                                                                   
5. Relativisme:                                                                                                                      De les persones que arriben al 4t, 5è y 6è estadi, un 85% es queda en el 4t i només un 15% arriba al 5é o 6é.                                                                                                                                                                                                               
6. Universalisme:                                                                                                                Creuen sincerament que tots son iguals, que totssom germans.                        Defesen uns principis ètics universals.                                                                       Fan per qualseud el que farien per un germà seu.                                                  Regla d'or: fer per als altres, per a qualsevol altre, el que voldria que fessin per mi.                                                                                                                                     Exemples: Grandhi, M.Luther King, Jusus de Nazaret, però també molts d'altres.

                           Quan tu comets una errada després no penses.