Aprenentatge es una proposta educativa (matèria de religió i servei a la comunicació en un mateix projecte).
És un projecte educatiu.
Relaciò anada tornada intensificada efectes de cada 1 per separat
Aprenentatge a l'aula millora el servei perquè guanya en qualitat i servei dona sentit a aprenentatge.
Objectius:
1- Desenvolupar una competencia social i ciutadana (tenir actitud crítica i compromís).
2- Educar per a la justicia, solidaritat i la pau, comamb valors en ela quals s'harmonitzen l'ideal huma i cristia de la persona.
3- Conèixer el voluntariat assumint responsabilitats i treballant de forma cooperativa.
4- Orientaciò.
5- Fer grup (unir-se amb altres persones fora del nostre ambit social).
Entre altres.
Servei
Quan el professor Eduard ens va comptar sobre el que havíem de fer en aquesta matèria en tot l'any, la veritat és que ens emocionem una mica amb tot perquè no teniem cap probema amb els nens ni els avis.
Quan vam conèixer la primera vegada als avis va ser molt bonic, ells no deixaven de sonrreir i parlar amb nosaltres, i cada vegada que ens reuníem amb ells i feiem les activitats això era una història diferent que ells ens volien explicar, o algun acudit. Els avis són meravellosos i porder servils amb la nostra atecion cap a ells ... és increïble.
I amb els nens també va ser una experiència genial. Sempre feien una pregunta curiosa o volien ensenyar-nos alguna cosa nova per a ells, quan aquestes amb ells et sents com un nen també i t'oblides del que hi ha fora esperandote. Li servim a ells en la manera de jugar amb ells, ensenyant-los com s'ha de pintar sense sortir-se de les vores, en com han d'agafar les Tigeras i tallar el paper. Tot això ho vam fer amb paciència i parlant-los amb afecte i sonrrisas.
Després de tot aquestes experiència amb ñiños i avis, hem après que podem servir a les persones simplement amb escoltar-los, donar-los afecte i regalar-sonrrisas
Els homes i dones han de rebre els mateixos beneficis, les mateixes sentències i ser tractats amb el mateix respecte. El principi d'igualtat i de no discriminació per raó de sexe és una obligació de dret internacional general que vincula totes les nacions.
Els avenços aconseguits en les últimes dècades en relació amb la igualtat de gènere han estat importants. Durant el segle XX la lluita de les pioneres feministes ha permès conquerir drets elementals (vot, divorci, avortament, estudis) que abans excloïen les dones.
La igualtat de gènere és al centre mateix dels drets humans i els valors de les Nacions Unides.Un principi fonamental de la Carta de les Nacions Unides, aprovada pels dirigents del món el 1945, és "drets iguals per a homes i dones" i la protecció i el foment dels drets humans de les dones com a responsabilitat de tots els estats.
No obstant això, milions de dones de tot el món segueixen sent víctimes de la discriminació:
Les lleis i les polítiques prohibeixen a les dones l'accés a la terra, la propietat i l'habitatge, en termes d'igualtat.
La discriminació econòmica i social es tradueix en opcions vitals més reduïdes i més pobres per a les dones, el que les fa més vulnerables a la tracta de persones
La violència de gènere afecta almenys al 30% de les dones del món
A les dones se'ls neguen els seus drets a la salut sexual i reproductiva
Les defensores dels drets humans són relegades a l'ostracisme per les seves comunitats, que les consideren una amenaça a la religió, l'honor o la cultura
La funció essencial que les dones exerceixen en la pau i la seguretat sol passar per alt, així com els perills específics que afronten en les situacions de conflicte.
Diferència entre igualtat i equitat:
En teoria, equitat i igualtat són dos principis estretament relacionats, però diferents. L'equitat planteja els objectius per viure en una societat més justa.
Per la seva banda, la igualtat és in principi jurídic reconegut a tot el món, que té legalment dues vessants: la igualtat formal (o davant la llei) i la igualtat real (que contempla tractar de forma desigual als que són desiguals). Part d'idea de que totes i tots som iguals en drets i oportunitats.
Com contrarestar la discriminació de gènere i els estereotips negatius sobre el gènere:
El fenomen dels estereotips de gènere ha de ser contrarestat i combatut en múltiples fronts: en l'idioma i el vocabulari, en les lleis i les pràctiques, en la mentalitat de les persones, en els sistemes de justícia, en els mitjans de comunicació i en l'educació, en les diverses organitzacions i autoritats públiques, en les empreses i amb les mateixes persones.
Discriminació positiva (dones) creus que és una bona manera de lluitar contra les injustícies:
Protecció de caràcter extraordinari que es dóna a un grup històricament discriminat, especialment per raó de sexe, raça, llengua o religió, per aconseguir la seva plena integració social.
L'acabo discriminació de gènere fa referència a les situacions de desigualtat que pateixen les persones per raó del seu sexe. La discriminació de gènere és un fenomen social, ja que són necessàries representacions d'ambdós sexes perquè pugui donar-se aquesta situació.
Feminisme és igualtat de drets:
Qui no pot desitjar que les dones tinguin els mateixos drets que els homes? No creus que la teva germana, la teva mare, el teu núvia o la teva millor amiga ha de tenir els mateixos drets que un home? És una cosa completament il·lògic desitjar el contrari.
El problema d'alguns homes (i encara que sembli estrany també d'algunes dones) que són masclistes és que no volen que el feminisme segueixi avançant perquè probablement tenen por que les dones facin el mateix amb els homes que el que ells han fet al llarg de la història amb les dones. Quan no és així.
El feminisme lluita contra l'heteropatriarcat, un corrent social en la qual tots vam participar amb petits actes que ens han ensenyat al llarg dels anys i que situen els homes amb més drets, oportunitats o seguretat que les dones. D'aquí que encara hi hagi gent que no vegi malament assetjar o maltractar les dones. No hi ha més que veure els casos de violència domèstica en els que hi ha morts o la quantitat de dones violades al llarg i ample del món.
El que potser molts no saben és que el feminisme també lluita pels drets dels homes i vol acabar amb la heteronormativa. A través d'aquest moviment volen aconseguir que un home pugui plorar sense sentir-se menys masculí, no hagi de sentir el pes de la responsabilitat econòmica a la casa o no tingui por de ser sensible perquè se li va a considerar femení. Al cap ia la fi tots som persones.
Ningú pot tenir por del feminisme, perquè és un moviment social positiu per a tothom.
Va ser un advocat, polític i pensador indi conegut principalment per reivindicar i conduir la independència de l'Índia a través de mètodes no violents.
Martin Luther king
1929-1968
Va ser el mitjà de tres germans. Va ser un activista i pastor baptista nord-americà i conegut principalment per lluitar pacíficament contra la segregació i discriminació racial als Estats Units.
Berta Cáceres
1974-2016 Va ser una líder indígena lenca, feminista i activista del medi ambient hondurenya. Cofundó el COPINH per lluitar pels drets dels lencas i va guanyar el Premi Mediambiental Goldman, el màxim reconeixement mundial per activistes de medi ambient.
Rosa Parks
1913-2005
Se li reconeix com '' la primera dama dels drets civils '' va ser una figura important del moviment pels drets civils als Estats Units.
Victor Jara
1932-1973
Va ser un músic, cantautor, professor i director de teatre xilè. Va ser militant del Partit Comunista de Xile, El van matar simplement per dedicar les seves cançons, el seu art,la seva dansa i el folklore al món popular,i va ser pres gairebé com un trofeu per als militars.
Malala Yousafzai
1997
Als seus 16 anys s'ha convertit en la dona més jove a ser nominada al Premi Nobel de la Pau pel seu treball activista en l'educació i els drets de les dones. Volem que coneguis la seva història i t'inspiris en aquesta nena que des dels 11 anys ha lluitat pels seus drets.
Lluis Espinal
1932-1980
També conegut com Pancho Espinal, va ser un poeta, periodista, cineasta i religiós jesuïta espanyol nacionalitzat bolivià. va ser un polifacètic jesuïta d'origen espanyol amb una rellevant activitat en cinema i mitjans de comunicació.
Rigoberta Menchú
Es una líder indígena guatemalenca, membre del grup maia quiché, defensora dels drets humans, ambaixadora de bona voluntat de la UNESCO.
Chico mendes
1944-1988
Francisco Alves Mendes Filho, va ser un recol·lector de cautxú, sindicalista i activista ambiental. Va lluitar de manera pacífica contra l'extracció de fusta i l'expansió de les pastures sobre l'Amazones.
Nelson Mandela
1944-1988
Va ser un activista, advocat i polític sud-africà conegut principalment per: Lluitar pacíficament contra la segregació racial a Sudáfrica.Instaurar un model polític democràtic en Sudáfrica.Ser el president de la República de Sud-àfrica entre 1994 i 1999.
Dorothy Stang
1931-2005
Va decidir canviar la seva vida, de manera que el 1966 es va mudar a Brasil, i va buscar protegir la fauna de la selva. Va ser una missionera de les Germanes de Nostra Senyora de Namur, i reconeguda per tots com una lluitadora pels drets humans i socials.
Óscar Romero
1917-1980
Va ser un sacerdot catòlic salvadorenc i el quart arquebisbe metropolità de San Salvador, cèlebre per la seva prèdica en defensa dels drets humans i per haver mort assassinat durant la celebració de la missa a la capella de l'hospital Divina Providència.
Rachel Corrie
1979-2003
Va ser una activista nord-americà membre de l'ISM (Moviment Internacional de Solidaritat). El 16 de març de 2003, durant una protesta contra les activitats de les Forces de Defensa Israelianes (IDF) a la franja de Gaza.
Pere Casaldaliga
1928
És un religiós, escriptor i poeta espanyol, que ha romàs gran part de la seva vida al Brasil. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i ha estat sempre un defensor dels drets dels menys afavorits.
Teresa de Culta
1910-1997
Va ser una missionera amb premi Nobel de la Pau en 1979 va fundar una ordre té per objectiu ajudar a "els més pobres dels pobres".
Leonardo Dicaprio
1974
És un actor i productor de cinema nord-americà. L'actor és un ecologista compromès que lluita contra l'escalfament global des de la fundació que porta el seu mateix nom.
Angelina Jolie
1975
És una actriu i la famosa més humanitària, és l'ambaixadora d'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).
Drew Barrymore
1975
Aquesta directora, productora i actriu nord-americana dóna suport nombroses causes i entitats ambientals (ASPCA, Much Love Animal Rescue, Onyx and Breezy Foundation, The Rescue Train, UNICEF, World Food Programme).
A més va llançar la companyia de bellesa ecològica Flower Beauty, una nova línia de maquillatge respectuosa amb el medi ambient.
Ricky Mrtin
1971
Té una fundació que busca eliminar el trànsit de nens i influenciar en la guerra contra l'explotació de menors, a més de millorar la seva educació i salut.
Oprah Winfrey
1954
A través de la televisió, de llibres, pel·lícules i de la ràdio, s'adreça a dones de tot el món. La CNN i Time l'han anomenat la "dona més influent del món". Des recomanacions de llibres, activitats filantròpiques, consciència dels drets humans i activitat política, Oprah influeix en les dones de tot el planeta.
En aquest vídeo podem veure la realitat del que hem fet amb el Món, però exagerant-ho una mica.
En certes maneres “ES LA CRUA REALITAT” de com la humanitat esta destruint el planeta matant animals i fent d’ells la seca extinció.
I no només això, també estem contaminant’lo amb residuus i altres.
També ens estem tallant les arbres i són vitals per nosaltres ja que ens donden oxigen.
Per altra banda no es necessari matar a foques per fer abrics, ni altres animals per fer un piano, una catifa...
Most Shocking Second a Day Video (1:33) https://goo.gl/iPDrJE
En aquest vídeo podem observar com aquesta nena es queda orfa per culpa d’una guerra, cosa que pasa día a dia a moltíssima gent.
Una cosa que ma subtat molt es en el principi i el final del vídeo, es suposa que ha pasat un any i a l’hora de apagar les veles per al seu aniversari al principi les apaga, ja que esta feliç, però en canvi a la segona vegada, és a dir, al any següent, no les apaga, ja que vol donar a entendre que ho ha perdut tot...
L’esperança:
Cardboard Messages (2:04) https://goo.gl/XvYG74
En el últim vídeo ens estan ensenyant a que aprenem a perdonar i a no tenir rencunia, no tot es perdonable, con per exemple un home al que han matat a la seva filla diu: Perdonals pare, no saben el que fan.
I si, s’ha de perdonar als demés, però no hauriem de perdonar a ningú si tothom actués com es degut.
L'estudide la moral és una cosa que constantment està generant dilemes, dubtes i teories.
Pràcticament totes les persones s'han preguntat en algun moment sobre el que està bé i el que no ho està, sobre quin és la millor manera en què ordenar les prioritats per arribar a ser una bona persona, o fins i tot sobre el mateix significat de la paraula "moral". No obstant això, molts menys s'han proposat estudiar no ja el que és el bé, el mal, l'ètica i la moral, sinó la manera en què pensem en aquestes idees.
Si el primer és tasca dels filòsofs, el segon entra de ple en el terreny de la psicologia, en què destaca la teoria del desenvolupament moral de Lawrence Kohlberg.
3 NIVELLS DE MORALITAT
Preconvencional→ Que esta bé i que no ? L'individu no sap aquests conceptes venen de fora, no robis !
Convencional→ Patró socialment compartit. Tenim interioritzat el que esta bé o el que esta malament.
Postconvencional→ Tu tens interioritzat el que esta be i malament, però tu estas pel damunt.
ELS ESTADIS DE LA MORAL
Egocentrisme: La llei moral és imposada a la persona per altres, des de fora. Correspon als cinc o sis primers anys de vida.
Individualisme: Comença cap als 6 anys, quan els nens i nenes descobeixen les normes del joc. També es regia per la ''llei de talió''. ''El tracto com tu em tractes''. Em aquest estadi pot haver-hi venjança però no agressió capritxosa i gratuita.
Gregorisme: Coincideix normalment amb l'adolescencia. Hi ha un fort desig d'agradar, de ser acceptal i la necessitat de pertànyer a un grup que ja no és només la família. ''Faig el que esperes de mi, perquè vull que m'acceptis, que m'estimis''.
Comunitarisme: Aqui Comença l'autonomia moral: la persona que arriba a quest estadi és moralment un adult. Un es fa responsable d'allò a què s'ha compromès. Fa en bé i evita el mal, però no per la por, ni per agradar als altres, sino perquè s'ha compromès amb si mateix.
Relativisme: De les persones que arriben al 4t, 5è y 6è estadi, un 85% es queda en el 4t i només un 15% arriba al 5é o 6é.
Universalisme: Creuen sincerament que tots son iguals, que totssom germans. Defesen uns principis ètics universals. Fan per qualseud el que farien per un germà seu. Regla d'or: fer per als altres, per a qualsevol altre, el que voldria que fessin per mi. Exemples: Grandhi, M.Luther King, Jusus de Nazaret, però també molts d'altres.
L’ètica és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L'estudi de l'ètica està subdividit en diferents temes, entre els quals destaquen: la teoria del valor, la metamètica, la teoria de la conducta i l'ètica aplicada. El dilema sobre com s'ha d'actuar sorgeix de l'existència de la llibertat de l'ésser humà, a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls, tot i que alguns filòsofs i biòlegs creuen que hi ha una continuïtat evolutiva entre els animals i els humans que difumina aquesta separació taxativa també en l'àmbit de l'ètica.
Moral
La moral és un conjunt de normes, valors i creences existents i acceptades en una societat que serveixen de model de conducta i valoració per establir el que està bé o està malament.Moral és també un estat d'ànim d'una persona o un grup de persones. Habitualment es fa servir amb un significat positiu d'ànim o confiança en les capacitats per aconseguir un objectiu, que també pot tenir un sentit negatiu.
Característiques de l'ètica cristiana
La llei natural estableix que hem de fer i buscar el bé, i que hem d'evitar el mal.
La llei natural és l'ordre imposat per Déu. El millor no es basa en la raó, sinó en la voluntat de Déu.
El compliment de la llei natural ens acosta a Déu, en la contemplació resideix la veritable felicitat.
La voluntat humana està sotmesa a tres ordres. En primer lloc a l'ordre de la seva pròpia raó, en segon lloc a les ordres del govern humà, sigui espiritual o temporal, i en tercer lloc està sotmesa a l'ordre universal al govern de Déu.
Relació entre la ètica i la moral
L'ètica és la disciplina que estableix sobre que es funden les normes morals, o sigui perquè ens comportem com ho fem, l'ètica és la que ens diu si alguna cosa està bé o malament depenent de la nostra pròpia opinió i dels éssers propers que ens envolten, mentre que la moral són la normes que regeixen la nostra conducta, millor dit és el nostre comportament.
Dilema moral
Un dilema moral és una narració breu en la qual es planteja una situació problemàtica que presenta un conflicte de valors, ja que el problema moral que exposen té diverses solucions possibles que entren en conflicte unes amb les altres. Aquesta dificultat per triar una conducta obliga a un raonament moral sobre els valors que estan en joc, exigint una reflexió sobre el grau d'importància que donem als nostres valor.
Diferència entre moral, immoral i amoral
Immoral és un adjectiu que s'utilitza per nomenar a aquell o allò que s'oposa a la moral. La moral, per la seva banda, està formada pel conjunt dels valors, els costums, les creences i les normes d'una persona o d'una comunitat.
El immoral, per tant, és allò que s'allunya dels bons costums o de les accions que són considerades com a correctes. S'espera que les persones respectin una mena de guia de convivència i actuació que estigui regida per la moral: quan s'aparten dels seus postulats, incorren en comportaments immorals.
Juan 15:12-13
Joan 15: 12-13
12 I aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, com jo us he estimat. 13 Ningú no té un amor més gran que el donar la vida pels seus amics.
Lluc 10: 25-42
Paràbola del bon samarità
25 En això es va presentar un expert en la llei i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
Mestre, què he de fer per a posseir la vida eterna?
26 Jesús va replicar:
-Què està escrit en la Llei? Com la interpretes tu?
27 Com a resposta l'home va citar:
- "Estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tot el pensament, amb totes les forces i amb tot el pensament", [a] i: "Estima el teu proïsme com a tu mateix". [B]
28 -Bé contestat -va dir Jesús-. Fes això i viuràs.
29 Però ell volia justificar-se, així que li va preguntar a Jesús:
-I qui és el meu proïsme?
30 Jesús va respondre:
-Bajaba un home de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns lladres. Li van treure la roba, el van colpejar i van marxar, deixant-lo mig mort. 31 Resulta que viatjava pel mateix camí un sacerdot qui, en veure-ho, es va desviar i va seguir de llarg. 32 Així també va arribar a aquell lloc un levita i, al veure-ho, es va desviar i va seguir de llarg. 33 Però un samarità que anava de viatge va arribar on era l'home i, veient-lo, es va compadir d'ell. 34 Es va acostar, li va curar les ferides amb vi i oli, i les hi va embenar. Després el pujà sobre la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un allotjament i se'n va ocupar. 35 L'endemà, va treure dues monedes de plata [c] i les hi va donar a l'amo de l'allotjament. "Cuídemelo li va dir, i el que gasti vostè de més, l'hi pagaré quan jo torni". 36 Quin d'aquests tres penses que va demostrar ser el proïsme de qui va caure en mans dels lladres?
37 -El que es va compadir d'ell -va contestar l'expert en la llei.
-Camina llavors i tu fes igual -va concloure Jesús.
A casa de Marta i Maria
38 Mentre anava de camí amb els seus deixebles, Jesús va entrar en un poble, i una dona que es deia Marta a casa seva. 39 Una germana d'ella es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava el que ell deia. 40 Marta, per la seva banda, se sentia aclaparada perquè tenia molt a fer. Així que es va acostar a ell i li va dir:
-Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat servint sola? ¡Digues-li que m'ajudi!
41 -Marta, Marta -li va contestar Jesús-, estàs inquieta i preocupada per moltes coses, 42 però només una de necessària. [D] Maria ha escollit la millor, i ningú li serà pas presa.
